Notícies

Activitats de la Fundació

SUMARI NÚM. 1

  • Sobre el terme ‘Nació’ i com la concepció “una llengua, una nació” dificulta el sorgiment del valencianisme polític i impedix la relació entre els independentistes valencians i els independentistes catalans.
  • UNA APORTACIÓ PER A UNA POLÍTICA NACIONAL VALENCIANA, CAP A L’ESTAT VALENCIÀ: a-fusteriana i a-espanyola.

SUMARI NÚM. 2

  • EDITORIAL: EL REGIM DEL 78-39-1707 ENS CONDEMNA. Discurs de Nadal de Felipe Borbón.
  • EXISTÈNCIA (Unió foral del Regne amb els «Nous furs», 24 d’octubre de 1329) I DESAPARICIÓ (Decret borbònic de 29 de juny de 1707) POLÍTICA DELS VALENCIANS. Amb la revolta burgesa de LES GERMANIES (1519).
  • SOBRE BANDERES I PROJECTES D’ESTATS A LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL.
  • HEMEROTECA. DOS ARTICLES DEL LEVANTE-EMV: ‘POR EL ESTADO VALENCIANO’ (2015) I ‘LOS VALENCIANOS Y ESPAÑA’ (2017)

SUMARI DEL NÚM. 3

  • EDITORIAL: L’ESPANYA IMPOSSIBLE QUE VAN SOMIAR BLASCO IBÁÑEZ (1867-1928) I ELS REPUBLICANS FEDERALS (1869-1911)
  • VICENT BLASCO IBÁÑEZ: valencià, republicà i federal (articles de Miquel Duran de València i Joan Fuster).
  • Pacte de Tortosa (1869); Pacto de Zaragoza (1892) i projecte de Constitució de l’Estat valencià (Alacant, 1904)

SUMARI ACCIÓ! núm. 4

  • Com es va dinamitar la Convergència Democràtica Valenciana. Transcripció de la intervenció de Vicent G. Lizondo  a l’Ateneu Mercantil de València, febrer de 1994.
  •  Les raons de la fundació de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu, novembre del 2007.
  • Declaració republicana de Sagunt, de càrrecs públics valencians elegits,  13 de maig del 2018
  • Comunicació de RVPVE a l’Encuentro Estatal Republicano de Toledo, octubre del 2023: I. Por el único republicanismo posible a Sefarad/Iberia, porque ESPAÑA NUNCA SERÁ REPUBLICANA. II. La Nación de los valencianos. III. Declaración de la Llotja de Mar (2019)

VÍDEOS DE LA CONFERÈNCIA del 27 de juny de 2024 a l’Hotel Inglés de València: “EL REGNE D’ARAGÓ I EL REGNE DE VALÈNCIA DESPRÉS DEL DECRET CASTELLÀ DE CONQUESTA DE 29 DE JUNY DE 1707” a càrrec dels juristes:
Guillermo Vicente Guerrero, Área de Filosofía del Derecho Facultad de Derecho-Universidad de Zaragoza i de Javier Palao Gil, Àrea d’Història del Dret Facultat de Dret-Universitat de València
—————–
La intervenció de Guillermo Vicente, va des de les 00:03:52 a les 00:47:00. En els instants inicials l’audició és inaudible però al minut a les 00:05:00 ja és comença a escoltar millor. A partir de les 00:47:00 fins a les 01:27:00, intervé Javier Palao i l’audició és perfecta.



És important la informació que dóna el professor Palao sobre els municipis que estaven a favor de l’austríac, del borbó i de cap dels dos. I com una vegada eliminat els Furs, tants els uns (maulets), com els altres (botiflers), van reivindicar els Furs, fins i tot en més energia i cabrejats els botiflers per sentir-se traïts.
(…)
Al PSOE i al PP els convé la confrontació entre valencians. El socialista Ernest Lluch va ser el que va dissenyar eixa estratègia: l’Arxiduc era el bo i el Borbó era el roin. Maulets i botiflers simplement eren seguidors d’un o de l’altre, però tots eren valencians, tots ells estaven pel manteniment dels Furs i cap va aprovar l’abolició. De fet Felip V (IV) va jurar els furs d’Aragó i de Catalunya. L’abolició no estava decidida d’eixida (encara que si prevista per la ideologia absolutista imperant); les abolicions se’n van anar configurant al llarg del conflicte.
(…)
Ara i de cara a reivindicar la Nació valenciana i l’Estat valencià, cal transmetre allò cert, que tant els seguidors de l’Arxiduc com els seguidors del Borbó, tots estaven per conservar els Furs. Identificar ‘maulets’ amb l’esquerra i ‘botiflers’ amb la dreta els convé al PP i al PSOE i als seus adlàters. Però no als independentistes valencians republicans.
(…)
En 1707, tots els valencians eren partidaris dels Furs!!!

El decreto de 29 de junio de 1707 és un decreto castellano, producto de las conquistas militares de los reinos de Aragón y Valencia y su reducción a las leyes de Castilla. Está recogido en la Nueva Recopilación de las Leyes de Castilla que fue la principal fuente del derecho castellano durante casi doscientos cuarenta años, desde 1567 hasta 1805. Si se quiere conocer cuál era el derecho regio vigente en la Corona de Castilla desde la segunda mitad del siglo XVI hasta principios del siglo XIX, se necesita consultar la Nueva Recopilación. Asimismo, si alzamos la mirada allende los mares, se podrá constatar que la Nueva Recopilación también estuvo vigente como derecho supletorio en los territorios de Ultramar, con singular aplicación práctica y pervivencia en el campo del derecho privado. Dicho de otro modo. A juzgar por el tiempo en que operó como principal fuente de conocimiento del derecho y la extensión de los territorios a los que afectó, la Nueva Recopilación fue un claro caso de éxito. Hubo otras recopilaciones legislativas del derecho castellano, pero no estuvieron vigentes durante tan largo tiempo, ni tampoco lograron tan amplio alcance territorial. En el siguiente mapa de 1854 queda reflejada ‘la España incorporada o asimilada’ por el decreto de 29 de junio de 1707. La constitución de 1812 blanqueó el origen espúreo y colonial de la conquista de la Corona d’Aragó por parte de la Corona de Castilla, al substituir el término de ‘Castilla’ por el de ‘España’.

(31/01/2024) El número 2 de la publicació ACCIÓ! publicació pro-l’Estat valencià ja està editat. Els interessats en rebre’l el podeu demanar a fundacio@constantillombart.org

(17/01/2024) La Fundació «CONSTANTÍ LLOMBART» enceta la publicació ACCIÓ! publicació pro-l’Estat valencià. Els interessats en rebre-la la podeu demanar a fundacio@constantillombart.org

(23/03/2023) La Fundació «CONSTANTÍ LLOMBART» destaca una relació de frases de Colomines i Baeta escoltades a l’acte de l’Hotel Inglés.

L’historiador Agustí Colomines (Barcelona, 1957) a València el 23 de març 2023, portat per la Fundació «CONSTANTÍ LLOMBART»

(23/02/2023) Crònica de l’acte de la Fundació «CONSTANTÍ LLOMBART» sobre Nova Germania, Germania Socialista i República Valenciana.

L’historiador Xavier Ferré (Reus, 1962) a València el 23 de febrer 2023, portat per la Fundació «CONSTANTÍ LLOMBART»

NOTA DE PREMSA · 04/03/2020

LA FUNDACIÓ «CONSTANTÍ LLOMBART» DEMANA A L’IIFV INCLOGA  L’ENLLAÇ DE L’AVL EN LA SEUA SECCIÓ D’ENLLAÇOS

La Fundació -de la Comunitat Valenciana- cultural, valencianista i republicana «CONSTANTÍ LLOMBART» s’ha dirigit a l’INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA (IIFV), perquè incloga en la seua secció d’Enllaços de la seua pàgina https://web.ua.es/iifv/ l’enllaç amb l’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL) i al costat dels altres enllaços de les entitats relacionades amb la llengua que s’estudia, defensa i promou..

L’IIFV té el seu origen a l’any 1978 amb la creació  de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (O. M. de l’11 de juliol, BOE del 18-X-1978) com a organisme científic de la Universitat de València; la iniciativa de creació va partir del professor Manuel Sanchis Guarner, sent el seu primer director.

La carta lliurada a l’IIFV en llurs ubicacions d’Alacant, València i Castelló ha estat la següent: