Activitats de la Fundació
Solicitan a la Alcaldia oriolana la doble denominación ORIHUELA-ORIOLA
El pasado martes (27/05/2025) se ha presentado por el registro del Ayuntamiento la petición al Alcalde de Orihuela JOSE VEGARA DURÁ, para que promueva, encabece, inicie y consiga la UNANIMIDAD (o al menos el voto mayoritario de las fuerzas que defienden la Autonomía valenciana) del consistorio para la aprobación de la doble denominación ORIHUELA-ORIOLA. La petición se ha basado fundamentalmente en razones históricas (adjuntamos con esta comunicación copia de la petición registrada) que nos recuerdan como la ORIOLA de la Edad Media y del Renacimiento, junto a Nápoles y Valencia fueron las tres ciudades más importantes de la Corona de Aragón. La petición concluye, basándose en la dualidad cultural existente en la Comunitat Valenciana en proceso de integración, con estas palabras: “Para que así todos los valencianos, des del Segura al Sénia, reconozcan en ORIHUELA-ORIOLA como su ciudad y de la que todos los valencianos podamos mostrar nuestro orgullo por ella, por lo que fue, es y representa.” Pero si estas han sido las razones esgrimidas en la petición registrada, tanto por el Ateneo Viento del Pueblo de Orihuela como por la Fundació Constantí Llombart, existen otras que tienen que ver con una proyección hacia el futuro de la ciudad oriolana respecto a la Comunitat Valenciana. En ese sentido la Fundació ha tenido desde siempre constancia del motor económico -de iniciativas empresariales- que las comarcas del sur representan para la Comunitat Valenciana. Conscientes que la vertebración económica del territorio valenciano se inicia a partir de los ‘Pinochos’ -que dan entrada a la Comunitat Valenciana- con el eje Orihuela-Elx- Ibi-Ontinyent-… des de la Fundació promovimos AIVCAM (Asociación de Impositores valencianos de la CAM) i el NEM Sabadell (núcleo de accionistas valencianos y murcianos del BSAB) para hacer frente y defendernos de la maniobra del Banco de España y sus nuevos planes contables que desembocaron en la venta de la entidad valenciana y murciana por un euro al BSAB. Descartada, con la marcha del BSAB de Alicante y la más que probable absorción por el BBVA, que esta entidad bancaria responda a los intereses económicos valencianos de la antigua CAM, estamos convencidos que una futura creación de una entidad financiera valenciana tendrá que partir fundamentalmente de estas tierras. Muestra de esta energía en el campo financiero tenemos que, a falta de entidades propias valencianas solo nos quedan las Cooperativas de Crédito y encabezando estas está la ‘CAJA RURAL CENTRAL de Orihuela’ incluso por delante de la ‘CAIXA POPULAR’. Hora es ya que la ciudad oriolana reclame su peso económico y motor financiero respecto al resto de la Comunitat Valenciana y la petición de doble denominación ORIHUELA-ORIOLA pretende marcar ese camino.
EXPONEMOS
Que las ciudades, a través de la historia, van cambiando de denominación. En aquellas que son importantes por su peso histórico-político este cambio lo único que hace es adaptarlo a la lengua del soberano.
Que Orihuela -la Oriola de la Edad Media i del Renacimiento-, fue la tercera ciudad en habitantes de la Corona de Aragón, cuando la Corona dominaba el Mediterráneo y solo la ciudad de Oriola era superada por Nápoles y Valencia. Desde entonces nos queda la importancia simbólica del Oriol en el escudo de la ciudad empuñando la espada que hace honor al lema “Semper ensis vester prevaluit“, lema concedido a la ciudad por el Privilegio Real de Pedro el Ceremonioso, en honor a la defensa que hizo la ciudad de Orihuela al resistir heroicamente sus más de cuatro asedios durante años.
Que su último máximo esplendor empezó a declinar como consecuencia de la derrota de la ciudad en la revolución de las Germanías, derrota que se vuelve a producir en la Guerra de Sucesión y en el levantamiento Cantonal. Pese a ello nunca perdió su gentilicio original: ORIOLANO/A.
Que hoy Orihuela, plenamente integrada en este siglo XXI, mantiene su importante simbolismo dentro de la dualidad cultural existente en la Comunitat Valenciana, donde se está produciendo un proceso de integración adoptándose dobles denominaciones en los nombres oficiales de las ciudades.
Que para que en el futuro no se pierda el recuerdo de la tercera ciudad que fue, de la antigua Corona de Aragón, es por lo que proponemos la doble denominación para la ciudad: Orihuela-Oriola y en ese sentido,
SOLICITAMOS
Que el Ayuntamiento de Orihuela inicie los trámites para incorporar oficialmente al nombre de la ciudad en castellano: ORIHUELA, el nombre histórico y en valenciano de: ORIOLA. Para que así todos los valencianos, des del Segura al Sénia, reconozcan en ORIHUELA-ORIOLA como su ciudad y de la que todos los valencianos podamos mostrar nuestro orgullo por ella, por lo que fue, es y representa.
Ginés Saura Fernández Víctor Baeta Subias
Orihuela / Valencia, 27 mayo de 2025
D. JOSÉ VEGARA DURÁ, ALCALDE–PRESIDENTEDEL AYUNTAMIENTO DE ORIHUELA
La notícia en LA VEU, clicar ACÍ
La notícia en la SER vegabaja digital, clicar ACÍ
La notícia en EL PERIÒDIC, clicar ACÍ
La notícia de Diario de ALICANTE, clicar ACÍ
La notícia en ACTIVAORIHUELA, clicar ACÍ
Iniciativa a favor de la doble denominació: ORIHUELA-ORIOLA
Dos entitats, l’associació «ATENEO SOCIO CULTURAL VIENTO DEL PUEBLO DE ORIHUELA» i la FUNDACIÓ -DE LA COMUNITAT VALENCIANA- CULTURAL, VALENCIANISTA I REPUBLICANA «CONSTANTÍ LLOMBART», dimarts proper, 27 de maig del 2025, faran lliurament en l’Ajuntament d’Orihuela de la petició perquè el consistori de la ciutat oriolana, inicie els tràmits per la doble denominació ORIHUELA-ORIOLA. Amb eixe motiu i per donar compte de les raons i fonaments de la petició, les dos entitats han convocat, en la mateixa porta de l’Ajuntament a les 11:00, una roda de premsa.
CONVOCAT EL PREMI AL MILLOR ASSAIG SOBRE: “VIABILITAT ECONÒMICA D’UN ESTAT VALENCIÀ INDEPENDENT”
SUMARI NÚM. 1
- Sobre el terme ‘Nació’ i com la concepció “una llengua, una nació” dificulta el sorgiment del valencianisme polític i impedix la relació entre els independentistes valencians i els independentistes catalans.
- UNA APORTACIÓ PER A UNA POLÍTICA NACIONAL VALENCIANA, CAP A L’ESTAT VALENCIÀ: a-fusteriana i a-espanyola.
SUMARI NÚM. 2
- EDITORIAL: EL REGIM DEL 78-39-1707 ENS CONDEMNA. Discurs de Nadal de Felipe Borbón.
- EXISTÈNCIA (Unió foral del Regne amb els «Nous furs», 24 d’octubre de 1329) I DESAPARICIÓ (Decret borbònic de 29 de juny de 1707) POLÍTICA DELS VALENCIANS. Amb la revolta burgesa de LES GERMANIES (1519).
- SOBRE BANDERES I PROJECTES D’ESTATS A LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL.
- HEMEROTECA. DOS ARTICLES DEL LEVANTE-EMV: ‘POR EL ESTADO VALENCIANO’ (2015) I ‘LOS VALENCIANOS Y ESPAÑA’ (2017)
SUMARI DEL NÚM. 3
- EDITORIAL: L’ESPANYA IMPOSSIBLE QUE VAN SOMIAR BLASCO IBÁÑEZ (1867-1928) I ELS REPUBLICANS FEDERALS (1869-1911)
- VICENT BLASCO IBÁÑEZ: valencià, republicà i federal (articles de Miquel Duran de València i Joan Fuster).
- Pacte de Tortosa (1869); Pacto de Zaragoza (1892) i projecte de Constitució de l’Estat valencià (Alacant, 1904)
SUMARI ACCIÓ! núm. 4
- Com es va dinamitar la Convergència Democràtica Valenciana. Transcripció de la intervenció de Vicent G. Lizondo a l’Ateneu Mercantil de València, febrer de 1994.
- Les raons de la fundació de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu, novembre del 2007.
- Declaració republicana de Sagunt, de càrrecs públics valencians elegits, 13 de maig del 2018
- Comunicació de RVPVE a l’Encuentro Estatal Republicano de Toledo, octubre del 2023: I. Por el único republicanismo posible a Sefarad/Iberia, porque ESPAÑA NUNCA SERÁ REPUBLICANA. II. La Nación de los valencianos. III. Declaración de la Llotja de Mar (2019)
VÍDEOS DE LA CONFERÈNCIA del 27 de juny de 2024 a l’Hotel Inglés de València: “EL REGNE D’ARAGÓ I EL REGNE DE VALÈNCIA DESPRÉS DEL DECRET CASTELLÀ DE CONQUESTA DE 29 DE JUNY DE 1707” a càrrec dels juristes:
Guillermo Vicente Guerrero, Área de Filosofía del Derecho Facultad de Derecho-Universidad de Zaragoza i de Javier Palao Gil, Àrea d’Història del Dret Facultat de Dret-Universitat de València
—————–
La intervenció de Guillermo Vicente, va des de les 00:03:52 a les 00:47:00. En els instants inicials l’audició és inaudible però al minut a les 00:05:00 ja és comença a escoltar millor. A partir de les 00:47:00 fins a les 01:27:00, intervé Javier Palao i l’audició és perfecta.
És important la informació que dóna el professor Palao sobre els municipis que estaven a favor de l’austríac, del borbó i de cap dels dos. I com una vegada eliminat els Furs, tants els uns (maulets), com els altres (botiflers), van reivindicar els Furs, fins i tot en més energia i cabrejats els botiflers per sentir-se traïts.
(…)
Al PSOE i al PP els convé la confrontació entre valencians. El socialista Ernest Lluch va ser el que va dissenyar eixa estratègia: l’Arxiduc era el bo i el Borbó era el roin. Maulets i botiflers simplement eren seguidors d’un o de l’altre, però tots eren valencians, tots ells estaven pel manteniment dels Furs i cap va aprovar l’abolició. De fet Felip V (IV) va jurar els furs d’Aragó i de Catalunya. L’abolició no estava decidida d’eixida (encara que si prevista per la ideologia absolutista imperant); les abolicions se’n van anar configurant al llarg del conflicte.
(…)
Ara i de cara a reivindicar la Nació valenciana i l’Estat valencià, cal transmetre allò cert, que tant els seguidors de l’Arxiduc com els seguidors del Borbó, tots estaven per conservar els Furs. Identificar ‘maulets’ amb l’esquerra i ‘botiflers’ amb la dreta els convé al PP i al PSOE i als seus adlàters. Però no als independentistes valencians republicans.
(…)
En 1707, tots els valencians eren partidaris dels Furs!!!
(31/01/2024) El número 2 de la publicació ACCIÓ! publicació pro-l’Estat valencià ja està editat. Els interessats en rebre’l el podeu demanar a fundacio@constantillombart.org
(17/01/2024) La Fundació «CONSTANTÍ LLOMBART» enceta la publicació ACCIÓ! publicació pro-l’Estat valencià. Els interessats en rebre-la la podeu demanar a fundacio@constantillombart.org
(23/02/2023) Crònica de l’acte de la Fundació «CONSTANTÍ LLOMBART» sobre Nova Germania, Germania Socialista i República Valenciana.
NOTA DE PREMSA · 04/03/2020
LA FUNDACIÓ «CONSTANTÍ LLOMBART» DEMANA A L’IIFV INCLOGA L’ENLLAÇ DE L’AVL EN LA SEUA SECCIÓ D’ENLLAÇOS
La Fundació -de la Comunitat Valenciana- cultural, valencianista i republicana «CONSTANTÍ LLOMBART» s’ha dirigit a l’INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA (IIFV), perquè incloga en la seua secció d’Enllaços de la seua pàgina https://web.ua.es/iifv/ l’enllaç amb l’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL) i al costat dels altres enllaços de les entitats relacionades amb la llengua que s’estudia, defensa i promou..
L’IIFV té el seu origen a l’any 1978 amb la creació de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (O. M. de l’11 de juliol, BOE del 18-X-1978) com a organisme científic de la Universitat de València; la iniciativa de creació va partir del professor Manuel Sanchis Guarner, sent el seu primer director.
La carta lliurada a l’IIFV en llurs ubicacions d’Alacant, València i Castelló ha estat la següent:
